• Imprimeix

Dret d'accés dels ciutadans

Si una associació de veïns del poble sol·licita els estatuts d’una altra associació de veïns del mateix barri, s’ha de facilitar la informació sol·licitada?

Resposta (22/7/2016):

La Llei 4/2008 de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, deroga diversos preceptes de la Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions i estableix, en l’article 321.4, el contingut mínim dels estatuts de les associacions.

Tenint en compte aquest contingut es pot concloure que, en principi, no hi hauria d’haver límits per a l’accés a la informació que figura en els estatuts d’una associació ja que, com a molt, hi pot constar la identitat de les persones que formen part dels òrgans de govern de l’associació, però tot i així, atès que són dades merament identificatives, preval l’accés a la informació.

Això no obstant, cal tenir en compte que, segons l’article 158 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, sens perjudici del Registre general d’associacions de la Generalitat, els municipis han d’establir un registre propi en el qual s’han d’inscriure les associacions en el termini de vint dies des de la petició, transcorregut el qual sense resolució expressa, s’entenen inscrites.

En aquest mateix sentit, l’article 236 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, disposa que el Registre té per objecte permetre a l’Ajuntament conèixer el nombre d’entitats existents al municipi, les finalitats i la representativitat, als efectes de possibilitar una correcta política municipal de foment de l’associacionisme veïnal.

Per tant, d’acord amb el que disposen els articles 158 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 236 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, una sol·licitud d’accés a la informació d’uns estatuts d’una associació de veïns caldria vehicular-la a través de la sol·licitud davant del Registre municipal d’associacions, les dades del qual, com regula la normativa esmentada, són públiques respectant, si és el cas, les normes sobre protecció de dades.

 
Cal donar accés a tota la informació que se sol·liciti en relació amb un expedient de llicència d’obra?

Resposta (20/7/2016):

La LTC recull que les persones, a partir dels setze anys, tenen el dret a accedir a la informació pública que inclou qualsevol forma o suport en què aquesta hagi estat elaborada o en què es conservi i és, doncs, essencial —en compliment de les obligacions establertes per la LTC—, que es faciliti la informació pública sol·licitada en el termini d’un mes a comptar de l’endemà a la recepció de la sol·licitud.

L’accés a la informació pública constitueix un eix bàsic de la Llei 19/2014, fins al punt de convertir aquest accés en un veritable dret subjectiu, que només podrà ser restringit o denegat, per les causes que expressament determina la llei. Els límits al dret d’accés a la informació pública, s’hauran d’aplicar d’acord amb els principis d’igualtat i d’interdicció de l’arbitrarietat en virtut del que disposa l’article 21 de la Llei 19/2014.

D’altra banda la sol·licitud d’accés a la informació pública només serà inadmesa a tràmit en els supòsits previstos en l’article 29 del mateix text legal.

D’acord amb el que s’ha exposat s’ha de facilitar la informació relativa a les llicències d’obra, llevat que concorri algun dels límits o dels supòsits d’inadmissió regulats als articles 21 i següents i 29 de la LTC.

 

Si un regidor municipal i conseller comarcal demana en format electrònic, els extractes de les targetes de crèdit que depenen de càrrecs polítics i de confiança entre els anys 2011 i 2015 ambdós inclosos, d’una corporació de la qual ell no forma part, quina és la regulació que cal aplicar?

Amb l’accés a la informació sol·licitada es pot vulnerar d’alguna manera la protecció de dades personals dels càrrecs electes i eventuals? Es pot donar aquesta informació de manera anonimitzada o es tracta d’una informació afectada per les limitacions en la LTC i, per tant, és procedent la denegació?

En el cas que la informació sigui susceptible de ser lliurada, ho és des de l’any 2011 fins al 2015, tal com se sol·licita, o només la corresponent al 2015?

S’ha de notificar la sol·licitud als interessats amb els corresponents 10 dies per fer al·legacions o simplement informar-los de l’existència de la sol·licitud?

Resposta (8/7/2016):

Primer. La legislació de règim local reconeix un dret d’accés als regidors a informació que pugui resultar necessària per al desenvolupament de les seves funcions. Però, aquest no és el cas, sinó que la informació pública a la qual vol accedir el regidor està en mans d’una corporació que no és en la qual ell té reconegut aquest dret d’accés emparat en la legislació de règim local.

Això no obstant, d’acord amb el que disposa l’article 18 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, que és la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda, i l’exercici d’aquest dret no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació i no requereix la invocació de cap norma.

En conseqüència, el regidor té el dret a accedir a la informació que sol·licita tot i que aquest dret no li ve donat per la legislació de règim local sinó pel que disposa la Llei de transparència de Catalunya.

Segon. L’article 21 estableix els supòsits en què l’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit .

Per aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació. Els límits al dret d’accés a la informació pública s’han d’aplicar d’acord amb els principis d’igualtat i d’interdicció de l’arbitrarietat.

Tenint en compte això, i analitzat l’article 21 en relació amb aquest cas, no sembla que concorri cap dels supòsits previstos per denegar o restringir l’accés a la informació sol·licitada, ja que la informació sobre els extractes de les targetes de crèdit que depenen de càrrecs polítics i de confiança no comporta, a priori, cap dels perjudicis als quals fa esment la normativa assenyalada.

Pel que fa a la protecció de les dades personals, cal tenir en compte que la LOPD estableix que la difusió d’aquestes dades requereix el consentiment previ de les possibles persones afectades o una previsió legal que l’habiliti. Ara bé, es pot plantejar fer una difusió de la dita informació o documentació un cop s’hagin dissociat les dades personals que s’hi contenen (art. 5.1.e RLOPD), de tal manera que no sigui possible identificar les persones afectades (art. 3.e LOPD).

La dissociació prèvia de les dades hauria de ser la regla general, sempre que les dades personals no siguin rellevants per assolir la finalitat pretesa.

En el cas examinat, la finalitat de la sol·licitud d’accés és precisament saber quin tipus de despesa s’ha efectuat amb diners públics, i qui l’ha efectuat. Per aquest motiu, es considera adient que en la informació pública a la qual es doni accés, hi figurin els noms i cognoms del càrrec polític i de confiança amb les dades econòmiques sol·licitades, sense que sigui necessari donar accés a més dades personals.

Tercer. Les dades dels anys anteriors estan sotmeses al dret d’accés i al procediment establert en la Llei per fer-lo efectiu. I donar accés únicament a les dades de l’any 2015 seria suficient si estiguéssim davant d’un cas de publicitat activa, ja que aquesta seria la obligació legal mínima que s’ha de complir, ara bé, com que es tracta d’informació sol·licitada via dret d’accés, caldria donar accés a la informació dels anys sol·licitats.

Quart. Atès el que disposa l’article 31 de la LTC s’entén que atès que es tracta de despeses efectuades pels càrrecs polítics i de confiança en base als pressupostos públics, caldria atorgar-los el termini establert per formular al·legacions, en tant que és interessant poder obtenir l’opinió d’aquests amb caràcter previ a la resolució de la sol·licitud. Tot i que l’opinió que manifestin pot ser tinguda en compte però no és vinculant per a l’Administració a l’hora de resoldre.

 

Si un regidor municipal i conseller comarcal demana el detall de les dietes i indemnitzacions per quilometratge cobrades per dos diputats entre els anys 2011 i 2015 ambdós inclosos, d’una corporació de la qual ell no forma part, quina és la regulació que cal aplicar?

Les dades dels quatre anys anteriors són públiques?

Cal notificar la sol·licitud i donar als interessats un termini de 10 dies per fer al·legacions o és suficient informar-los d’aquesta sol·licitud i continuar amb la tramitació de manera ordinària?

Resposta (21/6/2016):

Primer. La legislació de règim local reconeix un dret d’accés als regidors a informació que pugui resultar necessària per al desenvolupament de les seves funcions. Però, aquest no és el cas, sinó que la informació pública a la qual vol accedir el regidor està en mans d’una corporació que no és en la qual ell té reconegut aquest dret d’accés emparat en la legislació de règim local.

Això no obstant, d’acord amb el que disposa l’article 18 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, que és la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda, i l’exercici d’aquest dret no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació i no requereix la invocació de cap norma.

En conseqüència, el regidor té el dret a accedir a la informació que sol·licita tot i que aquest dret no li correspon per la legislació de règim local sinó pel que disposa la Llei de transparència de Catalunya.

Segon. Un cop determinat que el règim aplicable a la sol·licitud és el de la Llei de transparència, cal tenir en compte que l’article 11.1.b) de la Llei disposa que les dietes i indemnitzacions per quilometratge cobrades per dos diputats de la corporació han de ser objecte de publicitat activa.

El sol·licitant demana les dades corresponents a les indemnitzacions i dietes des del 2011 fins al 2015. En aquest cas, certament, les dades dels anys 2011 a 2014 no estan sotmeses al deure de publicitat activa, però sí al dret d’accés.

Tercer. En tant que la matèria ha de ser objecte de publicitat activa, no caldria donar trasllat de la sol·licitud i donar als interessats un termini de 10 dies per fer al·legacions, sinó que sembla suficient informar-los de la sol·licitud i continuar amb la tramitació de manera ordinària, ja que l’article 31 de la Llei de transparència, el que preveu, és el supòsit en què la sol·licitud d’informació pública pot afectar drets o interessos de tercers.

Però en aquest cas, que les dades sol·licitades d’entrada ja són dades subjectes a publicitat activa, no hi ha drets ni interessos que es vegin afectats més o menys pel fet que la informació que es doni sigui la d’una anualitat o la d’una altra.

 

L’ajuntament pot donar la informació sol·licitada per uns particulars relativa als expedients relacionats amb les llicències d’edificació atorgades a un tercer en relació amb un habitatge concret? I la còpia dels projectes tècnics que van servir de base per a les concessions?
 

Resposta (25/5/2016):

D’acord amb el que disposa l’article 2 b) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern (LTC), la informació inclosa en expedients d’atorgament de llicència, com és el cas analitzat, té la consideració d’informació pública, i en conseqüència pot ser objecte del dret d’accés en la forma establerta per la LTC. [cal unificar la manera de fer referència a la Llei de transparència]

L’article 18 de la LTC regula amb caràcter general el dret d’accés a la informació pública; la disposició addicional primera preveu una regulació especial pel supòsit d’accés dels interessats als documents dels procediments administratius en tràmit que es regeix pel que determina la legislació sobre règim jurídic i procediment administratiu.

D’altra banda, si la persona que sol·licita l’accés a informació pública d’un procediment en tràmit no té la condició d’interessat, la legislació aplicable per resoldre el dret d’accés seria la normativa sobre transparència. En aquest cas s’entén que no es podria denegar el dret d’accés per la simple raó que es tractés d’un procediment en tràmit, però s’haurien d’aplicar els límits corresponents establerts en aquesta normativa i en conseqüència, si és el cas, els límits pel que fa a la protecció de dades.

Atenent a tot això s’evidencia la necessitat que l’ajuntament determini, a priori, la condició dels sol·licitants respecte de la informació pública a la qual volen accedir i en quin estat es troben els expedients, per tal de decidir quin és el règim que regeix l’accés a la informació pública en cada cas.

Si un cop fet l’anàlisi anterior es considera que la normativa que cal aplicar és la de transparència cal tenir en compte que, tal com disposen els articles 18 i següents de la Llei, les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, i aquest dret només podrà ser restringit o denegat per les causes que expressament estableixi la llei.

La Llei orgànica de protecció de dades (LOPD) estableix que la cessió o comunicació de dades requereix el consentiment previ de les possibles persones afectades o una previsió legal que l’habiliti. Ara bé, si la comunicació de dades personals s’efectua amb el procediment previ de dissociació no cal comptar amb el consentiment previ de l’afectat per dur-la a terme. De fet, la dissociació prèvia de les dades hauria de ser la regla general, sempre que les dades personals no siguin rellevants per assolir la finalitat pretesa amb la publicació.

Si no s’ha fet l’anonimització de les dades caldrà atenir-se al que disposa la Llei de transparència catalana quant a la presència de dades personals en la informació objecte del dret d’accés per decidir si hi ha o no una habilitació legal per a la cessió de les dades. En aquest sentit, caldrà analitzar el que disposen els articles 23 i 24 de la Llei, en relació amb les dades personals que consten en la informació sol·licitada.

Si es tracta d’informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, (dades especialment protegides), ni a l’apartat 1r de l’article 24 (dades merament identificatives), la Llei disposa que es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades.

En qualsevol cas és necessari recordar que ens trobem davant d’una matèria, l’urbanisme, en la qual l’ordenament jurídic reconeix l’acció pública que permet a qualsevol persona, sense necessitat de ser interessada, impugnar els diferents instruments d’ordenació, així com els actes d’aplicació d’aquests, i la possibilitat també, en principi, d’accedir als expedients municipals que afectin aquesta matèria, sens perjudici de protegir les dades personals que ho requereixin. I si bé és cert que el control de la legalitat no implica necessàriament conèixer la identitat de l’autor del projecte, en determinats contextos i als efectes de controlar l’actuació dels poders públics en aquest àmbit, pot ser rellevant conèixer la identitat dels autors.

Si les dades personals a les quals es vol accedir es limiten a la identificació de l’arquitecte autor del projecte, i a la seva autoria d’un projecte o projectes determinats, es tractaria bàsicament de dades identificatives, per la qual cosa en principi caldria ser favorable a l’accés, llevat que hi hagués algun altre element o dret que es pogués veure afectat amb la revelació de la identitat.

 

Quins límits al dret d’accés a la informació pública poden concórrer en cas de peticions de diversos ciutadans de còpia de les factures d'un determinat proveïdor des de l’any 2006 fins a l’actualitat?
 
Resposta (26/04/2016):
 
La LTC recull en el seu Títol III, que el dret d’accedir a la informació pública només podrà ser restringit o denegat per les causes que expressament estableixi la llei. Aquests límits es troben en l’art. 21 de la LTC i hauran de ser aplicats valorant les circumstàncies del cas concret, interpretar-se sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i, alhora, ser proporcionals amb l’objecte i la finalitat de protecció, valorant la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.

De la regulació dels articles 23 i 24 respecte de l’accés a la informació que conté dades personals es desprèn que quan no concorren dades personals especialment protegides, o dades personals merament identificatives, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades, en funció, del temps transcorregut, la finalitat de l’accés i les garanties que s’ofereixin, si les dades són relatives o no a menors d’edat, i si afecten la seguretat de les persones.

Aquesta ponderació s’ha de fer al cas concret i tenint en compte les circumstàncies que es preveuen en l’article 24.2 ressenyat, tot i que, en no ser numerus clausus, n’hi pot esgrimir d’altres.

En el cas analitzat, la facilitació de la informació sol·licitada ha de garantir l’omissió de la informació de dades personals, com poden ser les relatives al DNI, retencions d’IRPF, domicili, etc., sempre i quan es tracti d’un proveïdor que sigui una persona física. En cas contrari, quedaria fora de l’àmbit de protecció de la LOPD.

 

Quins límits al dret d’accés a la informació pública poden concórrer en cas d’una sol·licitud d’informació dels expedients disciplinaris instruïts en el municipi en els darrers tres anys així com les respectives sancions imposades?
 
Resposta (29/03/2016):
 
La LTC recull en el seu Títol III que el dret d’accedir a la informació pública només podrà ser restringit o denegat per les causes que expressament estableixi la llei.

Els límits a aquest dret d’accés a la informació pública s’hauran d’aplicar d’acord amb els principis d’igualtat i d’interdicció de l’arbitrarietat, i es troben regulats a l’article 21 de la Llei 19/2014, concretament l’apartat 2 de l’esmentat article, el qual recull, que el dret d’accés a la informació pública pot ser denegat o restringit si la informació té la condició de protegida i així ho estableix expressament una norma amb rang de llei.

Per això, en el procés d’aplicació de la Llei, s’ha de valorar si la informació sol·licitada conté o no dades de caràcter personal, entenent-se per aquestes, les definides a l’article 3 de la LOPD i a l’article 5.1 f) del Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei.  I en cas afirmatiu, com és el cas, valorar si aquestes dades són o no dades especialment protegides com poden ser, les relacionades amb la ideologia, afiliació sindical, religió i creences, les que facin referència a l’origen racial, a la salut i a la vida sexual, les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives.

En el supòsit plantejat es pot concloure que la informació sol·licitada conté algunes dades de caràcter personal; no obstant això no totes les dades personals tenen la condició de dades especialment protegides. En conseqüència, s’entén que es pot fer pública la informació de forma parcial, és a dir, es poden facilitar les nòmines, rebuts i factures, prèvia omissió de la informació afectada pel límit, com serien les dades relatives al DNI, retencions d’IRPF, adreça, etc...
 
 
A més de donar accés a la informació continguda en un expedient administratiu, l’ajuntament té l’obligació de donar còpia al particular si ho sol·licita, o permetent-li consultar la documentació a les dependències on es troba dipositada és suficient?
 
Resposta (18/2/2016):

D’acord amb la Llei el dret d’accés a la informació pública inclou qualsevol forma o suport en què aquesta informació hagi estat elaborada o en què es conservi.

L’article 36.2 de la Llei, però, disposa que l’Administració pot subministrar la informació en un format diferent del sol·licitat entre d’altres caos, quan la informació ja ha estat difosa o publicada provisionalment en un altre format i s’hi pot accedir fàcilment, com és el cas plantejat. En aquest cas, s’ha d’indicar al sol·licitant la font d’informació.

Pel que fa a la sol·licitud d’accés a la liquidació municipal que encara no ha estat aprovada, informem que d’acord amb l’article 191.3 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, les entitats locals hauran de confeccionar la liquidació del seu pressupost abans del primer dia del mes de març de l’exercici següent. 

En aquest sentit, doncs, l’ajuntament encara està dins el termini legal previst per a l’aprovació de la liquidació municipal de l’any 2015 i per tant, un cop aprovat i publicat aquest pressupost al portal de transparència podrà ser objecte de sol·licitud d’accés, tot i tenir present que d’acord amb l’article 11.1.a) de l’esmentada Llei, la liquidació ha de ser objecte de publicitat, per la qual cosa hi poden tenir accés directament, sense necessitat, si s’escau, de facilitar còpia de la documentació.
 
 

S’ha de donar accés i còpia del contingut íntegre de determinats acords municipals si aquests consten en el  portal de la transparència  en tant que han estat objecte de publicació activa?

Resposta (16/2/2016):

D’acord amb la Llei el dret d’accés a la informació pública inclou qualsevol forma o suport en què aquesta informació hagi estat elaborada o en què es conservi.

L’article 36.2 de la Llei, però, disposa que l’Administració pot subministrar la informació en un format diferent del sol·licitat entre d’altres caos, quan la informació ja ha estat difosa o publicada provisionalment en un altre format i s’hi pot accedir fàcilment, com és el cas plantejat. En aquest cas, s’ha d’indicar al sol·licitant la font d’informació.

Pel que fa a la sol·licitud d’accés a la liquidació municipal que encara no ha estat aprovada, informem que d’acord amb l’article 191.3 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, les entitats locals hauran de confeccionar la liquidació del seu pressupost abans del primer dia del mes de març de l’exercici següent. 

En aquest sentit, doncs, l’ajuntament encara està dins el termini legal previst per a l’aprovació de la liquidació municipal de l’any 2015 i per tant, un cop aprovat i publicat aquest pressupost al portal de transparència podrà ser objecte de sol·licitud d’accés, tot i tenir present que d’acord amb l’article 11.1.a) de l’esmentada Llei, la liquidació ha de ser objecte de publicitat, per la qual cosa hi poden tenir accés directament, sense necessitat, si s’escau, de facilitar còpia de la documentació.
 

El projecte tècnic i el certificat tècnic que consten en l’expedient administratiu es podrien considerar inclosos dins les restriccions que estableix l’article 21.1 g) de la LTC?


Si l’expedient conté dades personals no especialment protegides, caldria dur a terme una ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Quin criteris s’han d’utilitzar per tal de dur a terme aquesta ponderació?


En virtut del que disposa l’article 31 de la LTC caldria donar trasllat de la sol·licitud al titular de la llicència i/o al redactor del projecte?


En cas que els tercers manifestin la seva negativa a l’accés d’informació pública, l’Ajuntament ha de resoldre en conseqüència o el que estimi oportú? amb quins criteris?


Si una sol·licitud d’accés fa referència a “fotocòpia complerta de l’expedient”. Es podria donar accés amb un altre mitja? O bé es podria permetre l’accés a l’expedient amb el dret a consultar a les oficines municipals, però sense dret a còpia? En cas que es lliurin còpies de la documentació s’hauria de restringir d’alguna manera l’ús que pugui fer el sol·licitant?

Resposta (8/2/2016):

Primer.-  Atès que el punt de partida de la Llei és el d’accessibilitat de la informació pública, i  que qualsevol restricció ha de ser motivada i prevista a una norma amb rang de Llei, cal analitzar si hi conflueix algun límit dels que disposa l’article 21, i només si és així, l’accessibilitat de la informació pot ser denegada o restringida.

L’aplicació d’un límit a l’accés i el seu abast per tant, requereixen un exercici casuístic de ponderació. Caldrà motivar en el cas concret l’interès a protegir de manera que la simple invocació del límit no és suficient si no es justifica l’interès a protegir.

Ara bé, feta l’avaluació de l’expedient i dels documents que en formen part, sí que podria ser aplicable l’apartat g): secret professional i dret de propietat intel·lectual i industrial, en el cas del projecte tècnic. Com també podria ser d’aplicació en aquest cas, la lletra a) seguretat pública, depenent del projecte concret que sigui.

Segon.-  L’apartat 2n de l’article 24 disposa que si es tracta d’informació que conté dades personals no incloses en l’article 23 (dades personals especialment protegides)  es pot donar accés a la informació:

  1. Amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades Per a fer aquesta   ponderació s’ha de tenir en compte, entre d’altres, les circumstàncies següents:

- El temps transcorregut
- Finalitat de l’accés
- Dades sobre menors
- Que pugui afectar a la seguretat de les persones

En la ponderació pot ser especialment d’interès l’apartat b) de l’article 24.2, ja que si en la sol·licitud consta la finalitat de l’accés a la informació pot ajudar a ponderar el seu atorgament; de la mateixa manera que en l’expedient es pot demanar al sol·licitant que ampliï aquesta informació per tal de portar a terme la dita ponderació.

b. Si la sol·licitud pot afectar a drets o interessos de tercers, se’ls ha de donar trasllat de la sol·licitud i tenen un termini de deu dies per a presentar al·legacions si aquestes poden resultar determinants del sentit de la resolució.
En el cas concret s’ha de donar trasllat de la sol·licitud d’accés, al menys, tant al titular de la llicència com al redactor del projecte, tot i que no és vinculant la resposta que  puguin donar.

Tercer.-  L’article 31 de la LTC estableix que en cas que la sol·licitud afecti a drets o interessos de tercers, se’ls ha de donar trasllat de la sol·licitud atorgant un termini de deu dies (suspensiu) per tal que puguin presentar al·legacions, tot i que no és vinbculant la resposta que puguin donar. I si es considera que hi ha dades personals a l’expedient, a banda de les especialment protegides, s’ha de fer la ponderació als efectes de limitar la tramesa. La ponderació ha de calibrar la protecció de la dada personal vers el dany que pot provocar la tramesa d’aquesta dada a un tercer.

Quart.-  Respecte al dret a còpia, l’article 37 de la Llei regula la condició de l’obtenció de la còpia: si gratuïta o de pagament. Però no es planteja la possibilitat de la no obtenció de còpia. Per tant, la interpretació és de facilitar còpia de la documentació, en el format sol·licitat o pel mitjà que raonadament hagi decidit de donar l’administració. Una altra cosa és la possibilitat d’aplicar una taxa al respecte, si prèviament s’ha aprovat per l’administració l’ordenança reguladora d’aquesta amb la quota corresponent.

Respecte a la restricció de l’ús que pugui fer de la informació, el sol·licitant, seria adient incorporar en la resolució de la sol·licitud, la indicació que el sol·licitant es comprometi a fer una utilització adequada de la informació i documentació obtinguda als efectes propis de la defensa de la legalitat i respectant els drets que a l’autor li corresponguin.

 

En el tràmit d'informació pública que es realitzarà en l’expedient de legalització d’una nau agrícola es podria consultar l'expedient sense cap tipus de restriccions respecte de les dades personals que hi constin com  les dades personals del titular, del seu tècnic, de les instal·lacions de la seva granja, etc..?

Resposta (12/1/2016):

La Llei de transparència estableix que l’accés dels interessats als documents dels procediments administratius en tràmit es regeix pel que determina la legislació sobre règim jurídic i procediment administratiu, i aquesta en principi preveu que aquest tipus d’accés es podrà fer per part d’aquells que ostentin la condició d’interessat en els termes previstos en l’article 31 de la LRJPAC, però també, per part de qualsevol persona física o jurídica a partir de l’obertura d’un període d’informació pública.

En relació amb l’accés a documents corresponents a expedient en tràmit que continguin dades personals mitjançant el tràmit d’informació pública cal tenir en compte que no s’ha de permetre l’accés si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud.

Per contra, s’ha de donar accés si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits.

En cas que les dades personals no siguin especialment protegides, ni es tracti de dades merament identificatives relacionades amb l’organització o el funcionament de l’administració, caldrà fer una ponderació entre els danys que es podrien causar en el dret a la protecció de dades si es dóna accés, i els beneficis que per a l’interès públic es poden derivar de donar accés a aquesta informació per part de terceres persones.

 

Quina resposta cal donar a una sol·licitud d’informació relativa a la nòmina de l’alcalde?

Seria aplicable la protecció de dades per argumentar la denegació d’accés o  s’hauria de donar un accés parcial a la informació perquè en aquest document consten dades de caràcter personal, com poden ser el nom, DNI, retencions fiscals, adreça, etc..?. 
 
Resposta (18/09/2015):
 

Els límits al dret d’accés a la informació pública s’han d’aplicar d’acord amb els principis d’igualtat i d’interdicció de l’arbitrarietat. Aquests límits es troben regulats a l’article 21 de la Llei 19/2014, concretament l’apartat 2 de l’esmentat article recull que el dret d’accés a la informació pública pot ser denegat o restringit si la informació té la condició de protegida i així ho estableix expressament una norma amb rang de llei.

En el supòsit plantejat podem concloure que la informació sol·licitada conté dades de caràcter personal; no obstant això, no totes les dades personals tenen la condició de dades especialment protegides. En conseqüència, atenent al que disposen els articles 23, 24 i 25 de la llei, entenem que es pot fer pública la informació de forma parcial, és a dir, es pot facilitar la nòmina de l’alcalde prèvia omissió de la informació afectada pel límit, com serien les dades relatives al DNI, retencions d’IRPF, adreça, etc...

En la publicació parcial l’Administració ha de garantir, pels mitjans més adients, la reserva de la informació afectada per les limitacions legals, tot i que pot aportar els aclariments contextuals necessaris sempre que no revelin la informació que ha estat legalment omesa.

 

La seu electrònica de l’Ajuntament té un formulari que permet omplir la sol·licitud del dret d’accés a la informació pública, però només s’hi pot accedir amb certificat electrònic i aquest certificat només es pot obtenir un cop complerta la majoria d’edat. S’està complint amb les premisses de la Llei 19/2014, quan totes les persones que tenen entre 16 i 18 anys poden sol·licitar el dret d’accés a la informació pública presencialment però no telemàticament?

Resposta (18/9/2015):

La sol·licitud, de conformitat amb l’article 27 de la Llei, es pot presentar per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la identitat del sol·licitant, de la informació sol·licitada, d’una adreça de contacte (preferentment electrònica), a efectes de comunicacions, i de la forma en què es prefereix accedir a la informació sol·licitada.

L’esperit de les normes reguladores del règim jurídic i del procediment administratiu  és la utilització, prioritàriament, dels mitjans telemàtics en les relacions entre els ciutadans i les administracions, però no és la únic mitjà com es recull també de la legislació vigent; el que sí és necessari és que les administracions públiques adoptin les mesures organitzatives necessàries per garantir el compliment del dret d’accés a la informació pública, tal i com es recull a l’article 19.2 de la Llei 19/2014.

L’Ajuntament ha adoptat les mesures necessàries per fer efectiu el compliment d’aquest dret tant per als majors de 18 anys, que el poden exercir telemàticament o presencialment, com per las majors de 16 anys i menors de 18, que ho poden fer presencialment.

 

El silenci administratiu és 1 o 3 mesos?

Si un veí del poble demana informació a l´Ajuntament de data d´execució d'alguna  obra que s´ha realitzat, se li pot donar o s´ha de saber per a quina finalitat vol tenir aquesta informació?
 
Resposta (31/08/2015):
 

Primer.- La Llei estatal i la llei catalana de transparència coincideixen en què la resolució que atorgui o denegui l’accés a la informació pública s’ha de notificar al sol·licitant en el termini màxim d’un mes, així com en l’atorgament d’una pròrroga  d’aquest termini si és el cas, però difereixen respecte del sentit del silenci en cas que transcorregut el termini màxim per resoldre no s’hagi dictat i notificat resolució expressa.

A Catalunya, amb caràcter general, el silenci té un efecte estimatori, segons l’article 35 de la Llei 19/2014. Només si concorre algun dels supòsits previstos als articles 14 de la Llei de transparència estatal o 21 de la Llei de transparència catalana, (límits al dret d’accés a la informació pública), el silenci tindrà efecte desestimatori, com també serà desestimatori, d’acord amb el que disposa l’article 35.1, en els casos excepcionals i concrets, per a cert tipus d’informació regulats per una norma amb rang legal.

Segon.- La Llei estatal pel que fa al dret d’accés a la informació pública remet a la normativa autonòmica, i la Llei catalana de transparència disposa que l’exercici d’aquest dret no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació i no requereix la invocació de cap norma. Tal i com recull l’article 20 de la mateixa llei, el dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, i només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia.

L’article 26 de la Llei catalana estableix que les sol·licituds d’accés a la informació pública es poden fer per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la identitat del sol·licitant; i que aquest pot exposar, amb caràcter potestatiu, els motius que justifiquen l’exercici del dret d’accés a la informació pública, però l’absència de motivació en cap cas no pot ésser una causa per denegar la sol·licitud.

Procedeix considerar com a imprecisa la sol·licitud d’ informació d’un ciutadà respecte de la ubicació dels diferents solars, terrenys, sobrants d’infraestructures ja construïdes dels quals l’Ajuntament és propietari i/o en té la gestió; amb la finalitat de poder-los geolocalitzar i ubicar-los sobre el plànol?

Resposta ampliada (03/05/2016)

D’acord amb la regulació que fa l’article 28 de la LTC de les sol·licituds imprecises, per tal de poder acudir al requeriment de concreció previst en aquest article, cal que la formulació de la sol·licitud doni peu a dubtar del seu contingut. No es tracta d’acotar la petició d’alguna informació que ja se sap que és, sinó de precisar-la en cas que la seva generalitat impedeixi conèixer exactament el que es demana.

O sigui, que per poder requerir l'esmena de la sol·licitud cal que aquesta es formuli en termes que impossibilitin a l’ajuntament conèixer el que s’està demanant o que generi dubtes en ser massa genèrica.

En el cas analitzat resulta qüestionable el requeriment d’esmena o concreció de la sol·licitud, atès que s’entén que la formulació és precisa. Una altra cosa és que la sol·licitud comporti per a la preparació de la resposta gestionar un número molt ampli de dades; però en la línia de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, es considera que això no seria motiu suficient per requerir l'esmena de la sol·licitud.

Ara bé, si un cop analitzat a fons per l’Ajuntament, realment la petició genera dubtes, també cal tenir en compte el que disposa l’apartat 2 del mateix article  ja que amb aquest precepte la Llei catalana exigeix una actuació proactiva i col·laboradora de l'Administració en el compliment de les obligacions establertes per la Llei i en l'atenció dels ciutadans quan exerceixen els drets que els garanteix la norma.
Data d'actualització:  19.10.2016