• Imprimeix

Dret d'accés dels ciutadans

Es poden denegar les sol·licituds d’accés d’un regidor a determinada informació d’un ajuntament, per tractar-se d’informació que pertany a un mandat anterior?

Resposta (28/11/2016):

No. El fet que la informació pública a la qual es vol accedir formi part d’un mandat anterior, no constitueix una causa que justifiqui per se la denegació de la sol·licitud.

En aquest sentit, la Comissió de Garantia del dret d’accés a la informació pública (GAIP) entén que el coneixement d’informacions de mandats anteriors és necessari per exercir tant les funcions de gestió i de proposta política dels càrrecs electes, com la seva funció essencial de control i fiscalització.

 

En cas d’una sol·licitud d’accés al pressupost detallat de l’escola municipal de música  i de les nòmines i les hores de contracte de cadascun dels professors, seria d’aplicació algun dels límits establerts en la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern?

Caldria dur a terme una ponderació raonada de l’interès públic i els drets de les persones afectades, d’acord amb els criteris establerts en l’article 24.2 de la Llei de transparència?

Es podria justificar que a l’efecte de determinar el cost del servei és suficient posar a disposició de l’interessat un pressupost per capítols, sense que resulti necessari disposar de les nòmines del personal?

Resposta (30/11/2016):

En aquells casos en què la informació pública a què es pretén accedir conté dades personals, caldrà tenir en compte els límits al dret d’accés previstos en els articles 23 i 24 Llei de transparència.

Cal tenir en compte si en la nòmina hi consten dades personals a més de les merament identificatives com el número del DNI, de la Seguretat Social, el compte bancari, etc, el coneixement de les quals, és irrellevant en atenció a la finalitat de transparència perseguida pel sol·licitant que és el cost de l’escola de música.

Així, l’Ajuntament podria valorar la possibilitat de donar informació relativa al cost dels professors mitjançant algun altre format o procediment que respecti la protecció de dades personals, sempre que la informació sigui completa i rellevant per garantir la finalitat de transparència.

Respecte de la sol·licitud d’accés a les hores de contracte de cadascun dels professors caldria determinar prèviament de quin tipus de dades es tracta, en tant que són dades variables en funció de cada professor amb repercussió econòmica, que es refereixen al lloc de treball però que es poden vincular a una persona concreta. La consulta es pot adreçar a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades https://seu.apd.cat o des del web de l’Autoritat www.apd.cat

 

Si una associació de veïns del poble sol·licita els estatuts d’una altra associació de veïns del mateix barri, s’ha de facilitar la informació sol·licitada?

Resposta (22/7/2016):

La Llei 4/2008 de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, deroga diversos preceptes de la Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions i estableix, en l’article 321.4, el contingut mínim dels estatuts de les associacions.

Tenint en compte aquest contingut es pot concloure que, en principi, no hi hauria d’haver límits per a l’accés a la informació que figura en els estatuts d’una associació ja que, com a molt, hi pot constar la identitat de les persones que formen part dels òrgans de govern de l’associació, però tot i així, atès que són dades merament identificatives, preval l’accés a la informació.

Això no obstant, cal tenir en compte que, segons l’article 158 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, sens perjudici del Registre general d’associacions de la Generalitat, els municipis han d’establir un registre propi en el qual s’han d’inscriure les associacions en el termini de vint dies des de la petició, transcorregut el qual sense resolució expressa, s’entenen inscrites.

En aquest mateix sentit, l’article 236 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, disposa que el Registre té per objecte permetre a l’Ajuntament conèixer el nombre d’entitats existents al municipi, les finalitats i la representativitat, als efectes de possibilitar una correcta política municipal de foment de l’associacionisme veïnal.

Per tant, d’acord amb el que disposen els articles 158 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 236 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, una sol·licitud d’accés a la informació d’uns estatuts d’una associació de veïns caldria vehicular-la a través de la sol·licitud davant del Registre municipal d’associacions, les dades del qual, com regula la normativa esmentada, són públiques respectant, si és el cas, les normes sobre protecció de dades.

 
Cal donar accés a tota la informació que se sol·liciti en relació amb un expedient de llicència d’obra?

Resposta (20/7/2016):

La LTC recull que les persones, a partir dels setze anys, tenen el dret a accedir a la informació pública que inclou qualsevol forma o suport en què aquesta hagi estat elaborada o en què es conservi i és, doncs, essencial —en compliment de les obligacions establertes per la LTC—, que es faciliti la informació pública sol·licitada en el termini d’un mes a comptar de l’endemà a la recepció de la sol·licitud.

L’accés a la informació pública constitueix un eix bàsic de la Llei 19/2014, fins al punt de convertir aquest accés en un veritable dret subjectiu, que només podrà ser restringit o denegat, per les causes que expressament determina la llei. Els límits al dret d’accés a la informació pública, s’hauran d’aplicar d’acord amb els principis d’igualtat i d’interdicció de l’arbitrarietat en virtut del que disposa l’article 21 de la Llei 19/2014.

D’altra banda la sol·licitud d’accés a la informació pública només serà inadmesa a tràmit en els supòsits previstos en l’article 29 del mateix text legal.

D’acord amb el que s’ha exposat s’ha de facilitar la informació relativa a les llicències d’obra, llevat que concorri algun dels límits o dels supòsits d’inadmissió regulats als articles 21 i següents i 29 de la LTC.

 

Si un regidor municipal i conseller comarcal demana en format electrònic, els extractes de les targetes de crèdit que depenen de càrrecs polítics i de confiança entre els anys 2011 i 2015 ambdós inclosos, d’una corporació de la qual ell no forma part, quina és la regulació que cal aplicar?

Amb l’accés a la informació sol·licitada es pot vulnerar d’alguna manera la protecció de dades personals dels càrrecs electes i eventuals? Es pot donar aquesta informació de manera anonimitzada o es tracta d’una informació afectada per les limitacions en la LTC i, per tant, és procedent la denegació?

En el cas que la informació sigui susceptible de ser lliurada, ho és des de l’any 2011 fins al 2015, tal com se sol·licita, o només la corresponent al 2015?

S’ha de notificar la sol·licitud als interessats amb els corresponents 10 dies per fer al·legacions o simplement informar-los de l’existència de la sol·licitud?

Resposta (8/7/2016):

Primer. La legislació de règim local reconeix un dret d’accés als regidors a informació que pugui resultar necessària per al desenvolupament de les seves funcions. Però, aquest no és el cas, sinó que la informació pública a la qual vol accedir el regidor està en mans d’una corporació que no és en la qual ell té reconegut aquest dret d’accés emparat en la legislació de règim local.

Això no obstant, d’acord amb el que disposa l’article 18 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, que és la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda, i l’exercici d’aquest dret no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació i no requereix la invocació de cap norma.

En conseqüència, el regidor té el dret a accedir a la informació que sol·licita tot i que aquest dret no li ve donat per la legislació de règim local sinó pel que disposa la Llei de transparència de Catalunya.

Segon. L’article 21 estableix els supòsits en què l’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit .

Per aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació. Els límits al dret d’accés a la informació pública s’han d’aplicar d’acord amb els principis d’igualtat i d’interdicció de l’arbitrarietat.

Tenint en compte això, i analitzat l’article 21 en relació amb aquest cas, no sembla que concorri cap dels supòsits previstos per denegar o restringir l’accés a la informació sol·licitada, ja que la informació sobre els extractes de les targetes de crèdit que depenen de càrrecs polítics i de confiança no comporta, a priori, cap dels perjudicis als quals fa esment la normativa assenyalada.

Pel que fa a la protecció de les dades personals, cal tenir en compte que la LOPD estableix que la difusió d’aquestes dades requereix el consentiment previ de les possibles persones afectades o una previsió legal que l’habiliti. Ara bé, es pot plantejar fer una difusió de la dita informació o documentació un cop s’hagin dissociat les dades personals que s’hi contenen (art. 5.1.e RLOPD), de tal manera que no sigui possible identificar les persones afectades (art. 3.e LOPD).

La dissociació prèvia de les dades hauria de ser la regla general, sempre que les dades personals no siguin rellevants per assolir la finalitat pretesa.

En el cas examinat, la finalitat de la sol·licitud d’accés és precisament saber quin tipus de despesa s’ha efectuat amb diners públics, i qui l’ha efectuat. Per aquest motiu, es considera adient que en la informació pública a la qual es doni accés, hi figurin els noms i cognoms del càrrec polític i de confiança amb les dades econòmiques sol·licitades, sense que sigui necessari donar accés a més dades personals.

Tercer. Les dades dels anys anteriors estan sotmeses al dret d’accés i al procediment establert en la Llei per fer-lo efectiu. I donar accés únicament a les dades de l’any 2015 seria suficient si estiguéssim davant d’un cas de publicitat activa, ja que aquesta seria la obligació legal mínima que s’ha de complir, ara bé, com que es tracta d’informació sol·licitada via dret d’accés, caldria donar accés a la informació dels anys sol·licitats.

Quart. Atès el que disposa l’article 31 de la LTC s’entén que atès que es tracta de despeses efectuades pels càrrecs polítics i de confiança en base als pressupostos públics, caldria atorgar-los el termini establert per formular al·legacions, en tant que és interessant poder obtenir l’opinió d’aquests amb caràcter previ a la resolució de la sol·licitud. Tot i que l’opinió que manifestin pot ser tinguda en compte però no és vinculant per a l’Administració a l’hora de resoldre.

 

Si un regidor municipal i conseller comarcal demana el detall de les dietes i indemnitzacions per quilometratge cobrades per dos diputats entre els anys 2011 i 2015 ambdós inclosos, d’una corporació de la qual ell no forma part, quina és la regulació que cal aplicar?

Les dades dels quatre anys anteriors són públiques?

Cal notificar la sol·licitud i donar als interessats un termini de 10 dies per fer al·legacions o és suficient informar-los d’aquesta sol·licitud i continuar amb la tramitació de manera ordinària?

Resposta (21/6/2016):

Primer. La legislació de règim local reconeix un dret d’accés als regidors a informació que pugui resultar necessària per al desenvolupament de les seves funcions. Però, aquest no és el cas, sinó que la informació pública a la qual vol accedir el regidor està en mans d’una corporació que no és en la qual ell té reconegut aquest dret d’accés emparat en la legislació de règim local.

Això no obstant, d’acord amb el que disposa l’article 18 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, que és la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda, i l’exercici d’aquest dret no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació i no requereix la invocació de cap norma.

En conseqüència, el regidor té el dret a accedir a la informació que sol·licita tot i que aquest dret no li correspon per la legislació de règim local sinó pel que disposa la Llei de transparència de Catalunya.

Segon. Un cop determinat que el règim aplicable a la sol·licitud és el de la Llei de transparència, cal tenir en compte que l’article 11.1.b) de la Llei disposa que les dietes i indemnitzacions per quilometratge cobrades per dos diputats de la corporació han de ser objecte de publicitat activa.

El sol·licitant demana les dades corresponents a les indemnitzacions i dietes des del 2011 fins al 2015. En aquest cas, certament, les dades dels anys 2011 a 2014 no estan sotmeses al deure de publicitat activa, però sí al dret d’accés.

Tercer. En tant que la matèria ha de ser objecte de publicitat activa, no caldria donar trasllat de la sol·licitud i donar als interessats un termini de 10 dies per fer al·legacions, sinó que sembla suficient informar-los de la sol·licitud i continuar amb la tramitació de manera ordinària, ja que l’article 31 de la Llei de transparència, el que preveu, és el supòsit en què la sol·licitud d’informació pública pot afectar drets o interessos de tercers.

Però en aquest cas, que les dades sol·licitades d’entrada ja són dades subjectes a publicitat activa, no hi ha drets ni interessos que es vegin afectats més o menys pel fet que la informació que es doni sigui la d’una anualitat o la d’una altra.

 

L’ajuntament pot donar la informació sol·licitada per uns particulars relativa als expedients relacionats amb les llicències d’edificació atorgades a un tercer en relació amb un habitatge concret? I la còpia dels projectes tècnics que van servir de base per a les concessions?
 

Resposta (25/5/2016):

D’acord amb el que disposa l’article 2 b) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern (LTC), la informació inclosa en expedients d’atorgament de llicència, com és el cas analitzat, té la consideració d’informació pública, i en conseqüència pot ser objecte del dret d’accés en la forma establerta per la LTC. [cal unificar la manera de fer referència a la Llei de transparència]

L’article 18 de la LTC regula amb caràcter general el dret d’accés a la informació pública; la disposició addicional primera preveu una regulació especial pel supòsit d’accés dels interessats als documents dels procediments administratius en tràmit que es regeix pel que determina la legislació sobre règim jurídic i procediment administratiu.

D’altra banda, si la persona que sol·licita l’accés a informació pública d’un procediment en tràmit no té la condició d’interessat, la legislació aplicable per resoldre el dret d’accés seria la normativa sobre transparència. En aquest cas s’entén que no es podria denegar el dret d’accés per la simple raó que es tractés d’un procediment en tràmit, però s’haurien d’aplicar els límits corresponents establerts en aquesta normativa i en conseqüència, si és el cas, els límits pel que fa a la protecció de dades.

Atenent a tot això s’evidencia la necessitat que l’ajuntament determini, a priori, la condició dels sol·licitants respecte de la informació pública a la qual volen accedir i en quin estat es troben els expedients, per tal de decidir quin és el règim que regeix l’accés a la informació pública en cada cas.

Si un cop fet l’anàlisi anterior es considera que la normativa que cal aplicar és la de transparència cal tenir en compte que, tal com disposen els articles 18 i següents de la Llei, les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, i aquest dret només podrà ser restringit o denegat per les causes que expressament estableixi la llei.

La Llei orgànica de protecció de dades (LOPD) estableix que la cessió o comunicació de dades requereix el consentiment previ de les possibles persones afectades o una previsió legal que l’habiliti. Ara bé, si la comunicació de dades personals s’efectua amb el procediment previ de dissociació no cal comptar amb el consentiment previ de l’afectat per dur-la a terme. De fet, la dissociació prèvia de les dades hauria de ser la regla general, sempre que les dades personals no siguin rellevants per assolir la finalitat pretesa amb la publicació.

Si no s’ha fet l’anonimització de les dades caldrà atenir-se al que disposa la Llei de transparència catalana quant a la presència de dades personals en la informació objecte del dret d’accés per decidir si hi ha o no una habilitació legal per a la cessió de les dades. En aquest sentit, caldrà analitzar el que disposen els articles 23 i 24 de la Llei, en relació amb les dades personals que consten en la informació sol·licitada.

Si es tracta d’informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, (dades especialment protegides), ni a l’apartat 1r de l’article 24 (dades merament identificatives), la Llei disposa que es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades.

En qualsevol cas és necessari recordar que ens trobem davant d’una matèria, l’urbanisme, en la qual l’ordenament jurídic reconeix l’acció pública que permet a qualsevol persona, sense necessitat de ser interessada, impugnar els diferents instruments d’ordenació, així com els actes d’aplicació d’aquests, i la possibilitat també, en principi, d’accedir als expedients municipals que afectin aquesta matèria, sens perjudici de protegir les dades personals que ho requereixin. I si bé és cert que el control de la legalitat no implica necessàriament conèixer la identitat de l’autor del projecte, en determinats contextos i als efectes de controlar l’actuació dels poders públics en aquest àmbit, pot ser rellevant conèixer la identitat dels autors.

Si les dades personals a les quals es vol accedir es limiten a la identificació de l’arquitecte autor del projecte, i a la seva autoria d’un projecte o projectes determinats, es tractaria bàsicament de dades identificatives, per la qual cosa en principi caldria ser favorable a l’accés, llevat que hi hagués algun altre element o dret que es pogués veure afectat amb la revelació de la identitat.

 

Quins límits al dret d’accés a la informació pública poden concórrer en cas de peticions de diversos ciutadans de còpia de les factures d'un determinat proveïdor des de l’any 2006 fins a l’actualitat?
 
Resposta (26/04/2016):
 
La LTC recull en el seu Títol III, que el dret d’accedir a la informació pública només podrà ser restringit o denegat per les causes que expressament estableixi la llei. Aquests límits es troben en l’art. 21 de la LTC i hauran de ser aplicats valorant les circumstàncies del cas concret, interpretar-se sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i, alhora, ser proporcionals amb l’objecte i la finalitat de protecció, valorant la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.

De la regulació dels articles 23 i 24 respecte de l’accés a la informació que conté dades personals es desprèn que quan no concorren dades personals especialment protegides, o dades personals merament identificatives, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades, en funció, del temps transcorregut, la finalitat de l’accés i les garanties que s’ofereixin, si les dades són relatives o no a menors d’edat, i si afecten la seguretat de les persones.

Aquesta ponderació s’ha de fer al cas concret i tenint en compte les circumstàncies que es preveuen en l’article 24.2 ressenyat, tot i que, en no ser numerus clausus, n’hi pot esgrimir d’altres.

En el cas analitzat, la facilitació de la informació sol·licitada ha de garantir l’omissió de la informació de dades personals, com poden ser les relatives al DNI, retencions d’IRPF, domicili, etc., sempre i quan es tracti d’un proveïdor que sigui una persona física. En cas contrari, quedaria fora de l’àmbit de protecció de la LOPD.

 

Quina resposta cal donar a una sol·licitud d’informació relativa a la nòmina de l’alcalde?

Seria aplicable la protecció de dades per argumentar la denegació d’accés o  s’hauria de donar un accés parcial a la informació perquè en aquest document consten dades de caràcter personal, com poden ser el nom, DNI, retencions fiscals, adreça, etc..?. 

 
Resposta (18/09/2015):
 

Els límits al dret d’accés a la informació pública s’han d’aplicar d’acord amb els principis d’igualtat i d’interdicció de l’arbitrarietat. Aquests límits es troben regulats a l’article 21 de la Llei 19/2014, concretament l’apartat 2 de l’esmentat article recull que el dret d’accés a la informació pública pot ser denegat o restringit si la informació té la condició de protegida i així ho estableix expressament una norma amb rang de llei.

En el supòsit plantejat podem concloure que la informació sol·licitada conté dades de caràcter personal; no obstant això, no totes les dades personals tenen la condició de dades especialment protegides. En conseqüència, atenent al que disposen els articles 23, 24 i 25 de la llei, entenem que es pot fer pública la informació de forma parcial, és a dir, es pot facilitar la nòmina de l’alcalde prèvia omissió de la informació afectada pel límit, com serien les dades relatives al DNI, retencions d’IRPF, adreça, etc...

En la publicació parcial l’Administració ha de garantir, pels mitjans més adients, la reserva de la informació afectada per les limitacions legals, tot i que pot aportar els aclariments contextuals necessaris sempre que no revelin la informació que ha estat legalment omesa.

 

La seu electrònica de l’Ajuntament té un formulari que permet omplir la sol·licitud del dret d’accés a la informació pública, però només s’hi pot accedir amb certificat electrònic i aquest certificat només es pot obtenir un cop complerta la majoria d’edat. S’està complint amb les premisses de la Llei 19/2014, quan totes les persones que tenen entre 16 i 18 anys poden sol·licitar el dret d’accés a la informació pública presencialment però no telemàticament?

Resposta (18/9/2015):

La sol·licitud, de conformitat amb l’article 27 de la Llei, es pot presentar per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la identitat del sol·licitant, de la informació sol·licitada, d’una adreça de contacte (preferentment electrònica), a efectes de comunicacions, i de la forma en què es prefereix accedir a la informació sol·licitada.

L’esperit de les normes reguladores del règim jurídic i del procediment administratiu  és la utilització, prioritàriament, dels mitjans telemàtics en les relacions entre els ciutadans i les administracions, però no és la únic mitjà com es recull també de la legislació vigent; el que sí és necessari és que les administracions públiques adoptin les mesures organitzatives necessàries per garantir el compliment del dret d’accés a la informació pública, tal i com es recull a l’article 19.2 de la Llei 19/2014.

L’Ajuntament ha adoptat les mesures necessàries per fer efectiu el compliment d’aquest dret tant per als majors de 18 anys, que el poden exercir telemàticament o presencialment, com per las majors de 16 anys i menors de 18, que ho poden fer presencialment.

 

El silenci administratiu és 1 o 3 mesos?

Si un veí del poble demana informació a l´Ajuntament de data d´execució d'alguna  obra que s´ha realitzat, se li pot donar o s´ha de saber per a quina finalitat vol tenir aquesta informació?
 
Resposta (31/08/2015):
 

Primer.- La Llei estatal i la llei catalana de transparència coincideixen en què la resolució que atorgui o denegui l’accés a la informació pública s’ha de notificar al sol·licitant en el termini màxim d’un mes, així com en l’atorgament d’una pròrroga  d’aquest termini si és el cas, però difereixen respecte del sentit del silenci en cas que transcorregut el termini màxim per resoldre no s’hagi dictat i notificat resolució expressa.

A Catalunya, amb caràcter general, el silenci té un efecte estimatori, segons l’article 35 de la Llei 19/2014. Només si concorre algun dels supòsits previstos als articles 14 de la Llei de transparència estatal o 21 de la Llei de transparència catalana, (límits al dret d’accés a la informació pública), el silenci tindrà efecte desestimatori, com també serà desestimatori, d’acord amb el que disposa l’article 35.1, en els casos excepcionals i concrets, per a cert tipus d’informació regulats per una norma amb rang legal.

Segon.- La Llei estatal pel que fa al dret d’accés a la informació pública remet a la normativa autonòmica, i la Llei catalana de transparència disposa que l’exercici d’aquest dret no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació i no requereix la invocació de cap norma. Tal i com recull l’article 20 de la mateixa llei, el dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, i només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia.

L’article 26 de la Llei catalana estableix que les sol·licituds d’accés a la informació pública es poden fer per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la identitat del sol·licitant; i que aquest pot exposar, amb caràcter potestatiu, els motius que justifiquen l’exercici del dret d’accés a la informació pública, però l’absència de motivació en cap cas no pot ésser una causa per denegar la sol·licitud.

Procedeix considerar com a imprecisa la sol·licitud d’ informació d’un ciutadà respecte de la ubicació dels diferents solars, terrenys, sobrants d’infraestructures ja construïdes dels quals l’Ajuntament és propietari i/o en té la gestió; amb la finalitat de poder-los geolocalitzar i ubicar-los sobre el plànol?

Resposta ampliada (03/05/2016)

D’acord amb la regulació que fa l’article 28 de la LTC de les sol·licituds imprecises, per tal de poder acudir al requeriment de concreció previst en aquest article, cal que la formulació de la sol·licitud doni peu a dubtar del seu contingut. No es tracta d’acotar la petició d’alguna informació que ja se sap que és, sinó de precisar-la en cas que la seva generalitat impedeixi conèixer exactament el que es demana.

O sigui, que per poder requerir l'esmena de la sol·licitud cal que aquesta es formuli en termes que impossibilitin a l’ajuntament conèixer el que s’està demanant o que generi dubtes en ser massa genèrica.

En el cas analitzat resulta qüestionable el requeriment d’esmena o concreció de la sol·licitud, atès que s’entén que la formulació és precisa. Una altra cosa és que la sol·licitud comporti per a la preparació de la resposta gestionar un número molt ampli de dades; però en la línia de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, es considera que això no seria motiu suficient per requerir l'esmena de la sol·licitud.

Ara bé, si un cop analitzat a fons per l’Ajuntament, realment la petició genera dubtes, també cal tenir en compte el que disposa l’apartat 2 del mateix article  ja que amb aquest precepte la Llei catalana exigeix una actuació proactiva i col·laboradora de l'Administració en el compliment de les obligacions establertes per la Llei i en l'atenció dels ciutadans quan exerceixen els drets que els garanteix la norma.
Data d'actualització:  19.10.2016