• Imprimeix

Deures dels subjectes obligats

Un consorci públic local ha de disposar de portal de transparència?

Resposta (7/11/2016):

El Consorci públic local té naturalesa pública i com a tal es troba dins l’àmbit d’aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern per la qual cosa haurà de fer efectives les obligacions de transparència ja sigui  a través del Portal de la Transparència de Catalunya, a través de la seu electrònica o a través de la pròpia web.

Fonaments jurídics:

-art- 3.1.b de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Resposta ampliada (07/11/2016)

 

Una societat mercantil de capital públic ha de tenir Portal de transparència?

Resposta (11/12/2015)

La Llei catalana de transparència té com a principal àmbit subjectiu d’aplicació les administracions públiques de Catalunya, noció que inclou l’Administració de la Generalitat i els ens locals, així com tots els organismes i entitats de naturalesa administrativa dependents o vinculats a aquestes administracions, entre les quals hi figuren les mercantils participades majoritàriament per fons públics (article 3.1 lletra b) de la Llei.

Segons disposa la llei de transparència, Catalunya té un portal de la transparència, organitzat i gestionat per l’Administració de la Generalitat. En aquest portal s’ha de publicar la informació pública requerida per la Llei, de les administracions locals i de les administracions i entitats incloses en l’article 3.1.a, b, c, d i e.


Això no obstant, les administracions locals, resta d’administracions i entitats poden crear el seu propi portal de la transparència, però és una mesura potestativa, tanmateix, la seva existència no treu que hagi de complimentar amb les obligacions de subministrar la informació pública al portal de la transparència gestionat per la Generalitat de Catalunya.

 

La mancomunitat ha de crear obligatòriament un lloc web o una seu electrònica?
Una mancomunitat que no té web pròpia i que gestiona l’aigua de dos municipis ha de tenir portal de transparència?
Si la mancomunitat demana a l’AOC el Portal-Seu on el posen?  a la web dels dos municipis?

Resposta (18/2/2016):

Primer.-  La Llei de transparència catalana parteix de la idea que tots els subjectes obligats tenen o han de tenir actius les seus electròniques i els llocs web que són els instruments on s’ha de fer pública la informació. Aquesta idea lliga amb el dret dels ciutadans a relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques reconegut l’any 2007 per la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.
El fet de reconèixer el dret dels ciutadans a comunicar-se electrònicament amb l’Administració va plantejar la necessitat de definir clarament la «seu» administrativa electrònica amb què s’establien les relacions, i de promoure un règim d’identificació, autenticació, contingut mínim, protecció jurídica, accessibilitat, disponibilitat i responsabilitat.
En virtut del mandat legal de l’any 2007, i de la resta de normativa aprovada seguint aquestes directrius, que ara reprodueix la Llei 40/ 2015, els ens locals catalans han anat creant els seus llocs web i aprovant la constitució de seus electròniques pròpies o han utilitzat els serveis que en aquest sentit, els oferien els diferents ens supramunicipals o la Comunitat Autònoma.

Segon.-  Segons disposa la llei de transparència, Catalunya ha de tenir  un portal de la transparència, organitzat i gestionat per l’Administració de la Generalitat on s’ha de publicar la informació pública requerida per la Llei, de les administracions i entitats incloses en l’article 3.1.a, b, c, d i e. Això no obstant, les administracions locals, i la resta d’administracions i entitats poden crear el seu propi portal de la transparència, però és una mesura potestativa, tanmateix, la seva existència no treu que hagi de complimentar amb les obligacions de subministrar la informació pública al portal de la transparència gestionat per la Generalitat de Catalunya.
El sistema d’accés a la informació pública per tant, es basa en les seus electròniques, els llocs webs,  (obligatoris) el Portal de transparència de la Generalitat (obligatori) i en els portals de transparència que es puguin crear (potestatius).

Tercer.-  La Llei té com a principal àmbit subjectiu d’aplicació les administracions públiques de Catalunya, noció que inclou l’Administració de la Generalitat i els ens locals, així com tots els organismes i entitats de naturalesa administrativa dependents o vinculats a aquestes administracions.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, disposa que els municipis tenen capacitat per establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions i participar-hi, i també adoptar altres formes d'actuació conjunta.

Els TRLMRLC  disposa que els municipis i les comarques són els ens locals en què s’organitza territorialment la Generalitat de Catalunya. I que tenen també la condició d’ens locals de Catalunya, entre d’altres, les mancomunitats de municipis. Així mateix considera que les mancomunitats tenen la naturalesa de ens locals amb personalitat i amb capacitat jurídica per al compliment de les seves finalitats. La LRBRL en la versió atorgada per la LRSAL també reconeix la condició d’ens local a les mancomunitats de municipis;
Per tant, les mancomunitats de municipis en tant que ens locals han de disposar d’una seu electrònica o d’un lloc web per tal de fer efectiu el dret a relacionar-se dels ciutadans amb les administracions públiques i si així ho consideren, poden tenir en Portal de transparència propi.

Si la Mancomunitat no creés o demanés un portal de transparència (és potestatiu)  s’estaria complint amb el que disposa la Llei respecte dels subjectes obligats i les obligacions d’aquests respecte de la publicitat activa, si la Mancomunitat fa arribar la seva informació al Portal de transparència de la Generalitat.

 

Quines són les obligacions que han de complir actualment les entitats municipals descentralitzades en matèria de publicitat activa?

Resposta (25/05/2016)

Primer.-  La Llei de transparència catalana parteix de la idea que tots els subjectes obligats tenen o han de tenir actius les seus electròniques i els llocs web que són els instruments on s’ha de fer pública la informació. Aquesta idea lliga amb el dret dels ciutadans a relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques reconegut l’any 2007 per la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.
El fet de reconèixer el dret dels ciutadans a comunicar-se electrònicament amb l’Administració va plantejar la necessitat de definir clarament la «seu» administrativa electrònica amb què s’establien les relacions, i de promoure un règim d’identificació, autenticació, contingut mínim, protecció jurídica, accessibilitat, disponibilitat i responsabilitat.
En virtut del mandat legal de l’any 2007, i de la resta de normativa aprovada seguint aquestes directrius, que ara reprodueix la Llei 40/ 2015, els ens locals catalans han anat creant els seus llocs web i aprovant la constitució de seus electròniques pròpies o han utilitzat els serveis que en aquest sentit, els oferien els diferents ens supramunicipals o la Comunitat Autònoma.

Segon.-  Segons disposa la llei de transparència, Catalunya ha de tenir  un portal de la transparència, organitzat i gestionat per l’Administració de la Generalitat on s’ha de publicar la informació pública requerida per la Llei, de les administracions i entitats incloses en l’article 3.1.a, b, c, d i e. Això no obstant, les administracions locals, i la resta d’administracions i entitats poden crear el seu propi portal de la transparència, però és una mesura potestativa, tanmateix, la seva existència no treu que hagi de complimentar amb les obligacions de subministrar la informació pública al portal de la transparència gestionat per la Generalitat de Catalunya.
El sistema d’accés a la informació pública per tant, es basa en les seus electròniques, els llocs webs,  (obligatoris) el Portal de transparència de la Generalitat (obligatori) i en els portals de transparència que es puguin crear (potestatius).

Tercer.-  D’acord amb la sentència del Tribunal Constitucional de 3 de març de 2016 (EDJ 2016/13456 STC Ple  S 3-3-2016, nº 41/2016. BOE 85/2016, de 8 d’abril de 2016, rec. 1792/2014) l’Estat pot establir algunes previsions respecte de les entitats locals menors, en concret, integrar en el municipi, com organitzacions sense condició d’entitat local ni personalitat jurídica, totes les constituïdes a partir de l’entrada en vigor de la LRSAL que no estiguessin en procés de creació a data 1 de gener de 2013.
L’ajuntament passa a ser el centre d’imputació de les obligacions i els drets dimanants de l’activitat d’aquestes formes d’organització desconcentrada, i els òrgans municipals de govern es relacionen amb aquestes en termes de jerarquia. No obstant això, les concretes atribucions que corresponguin a aquestes formes d’organització desconcentrada així com les facultats de control i supervisió que el municipi desenvolupi respecte d’aquestes, segueixen depenent essencialment de les opcions organitzatives que adoptin els propis ens locals en el marc de la legislació autonòmica sobre règim local i de les bases (art. 149.1.18 CE).

Per tant, les entitats municipals descentralitzades de Catalunya, creades abans de l’entrada en vigor de la LRSAL i les que s’hagin creat o es creïn perquè haguessin iniciat el seu procediment per constituir-se com a EMD abans de l’1 de gener de 2013, seguiran ostentant la condició d’entitat local i mantindran la seva personalitat jurídica. Aquestes exerceixen competències que permeten un exercici descentralitzat, i per tant han de disposar d’una seu electrònica i/o d’un lloc web per tal de fer efectiu el dret a relacionar-se dels ciutadans amb les administracions públiques i si així ho consideren, poden tenir en Portal de transparència propi.

Pel que fa a les possibles noves EMD, el procés de constitució de les quals s’iniciï amb posterioritat a l’1 de gener de 2013, cal tenir en compte que en virtut de la LRSAL no són subjectes de dret, ja que no gaudeixen de personalitat jurídica, i en conseqüència no són titulars ni de drets ni d’obligacions. Per tant, no són subjectes obligats al compliment de les obligacions que s’estableixen en la Llei de transparència,  tot i que podrien arribar a assumir tasques concretes en matèria de transparència depenent de l’opció organitzativa que decideixi el propi Ajuntament.

Una plaça vacant en la Relació de Llocs de Treball (RLT) que actualment està coberta per una persona interina, segons la LTC: ha de publicar-se en el llistat de contractes o bé es pot entendre que és un lloc vinculat a la RLT i, en conseqüència, no ha de publicar-se?

Resposta (29/06/2017): 

L’article 9.1.d) de la LTC disposa que la informació relativa a l’organització institucional i l’estructura administrativa que l’Administració ha de fer pública, en aplicació del principi de transparència, ha d’incloure, la relació de llocs de treball del personal funcionari, laboral i eventual, i la plantilla i la relació de contractes temporals i d’interinatges no vinculats a cap lloc de treball de la dita relació de llocs.

La RLT inclou la totalitat dels llocs de treball existents a l’organització i correspon tant a funcionaris com a personal eventual i laboral (art. 29 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals de Catalunya).

La regulació dels funcionaris interins la trobem a l’article 10 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre de l’Estatut Bàsic de l’empleat públic.

En definitiva, els interins poden:
- estar ocupant un lloc de treball vacant quan no sigui possible la seva cobertura per funcionaris de carrera (lloc que figura en la RLT i que, per tant, no cal publicar)
- o poden estar exercint determinades tasques amb un límit temporal sense ocupar un lloc de treball determinat. En aquest cas, sí caldria publicar el contracte corresponent.

En el cas de la consulta, s’està ocupant una plaça que consta a la RLT de forma interina. Per això, perquè ja hi figura a la RLT, no cal publicar-la.

Fonaments jurídics:

- Art 9.1.d) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
- art. 29 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals de Catalunya
- Art. 10 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre de l’Estatut Bàsic de l’empleat públic.

Resposta ampliada.

 

Quins conceptes de les retribucions del personal laboral i funcionari de l’Ajuntament s’han de publicar al web municipal?

Resposta (10/02/2017):

La Llei de transparència obliga a la transparència en la gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial. L’Administració ha de fer pública, de conformitat amb l’article 11.1.e) de la Llei, la informació general sobre les retribucions, les indemnitzacions i les dietes percebudes pels empleats públics, agrupada en funció dels nivells i dels cossos.

D’altra banda, La Llei Orgànica 15/19999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal determina que l’Administració té el deure de protegir l’accés a determinades dades de caràcter personal dels seus empleats públics.

Per poder complir amb l’obligació de publicar la informació general sobre les retribucions i alhora respectar la protecció de dades de caràcter personal, s’hauria de publicar la informació relativa al lloc de treball i a la retribució dels empleats públics de l’ajuntament, associada a un lloc de treball i no a la persona concreta que l’ocupa.

Què s’entén per informació general sobre les retribucions? De moment, no existeix un desenvolupament reglamentari de la llei que ho especifiqui. El grup de treball per a l’elaboració de documents normalitzats en l’àmbit de transparència local, constituït arran de la signatura del Conveni Marc de 2 de juny de 2015, ha proposat el següent contingut (ítem 1.3.6. Retribucions, indemnitzacions i dietes dels empleats públics):
- Cos
- Denominació del lloc de treball
- Grup de classificació
- Retribucions bàsiques
- Complement de destinació
- Complement específic
- Complement de productivitat, si s’escau
- Gratificació per serveis extraordinaris, si s’escau

D’acord amb el dictamen de l’Agència de Protecció de Dades de Catalunya, la informació sobre les retribucions relatives al sou base i a les retribucions complementàries vinculades a un determinat lloc de treball podrien ser objecte de difusió sense que això comportés una vulneració de la normativa de protecció de dades.

Ara bé, la difusió d’altres conceptes retributius que van més enllà de la informació que ha de contenir la RLT i de la que es desprèn de la Llei de pressupostos generals de l’Estat, i que es relacionen directament amb la persona física que ocupa un lloc de treball, podria resultar contrària als principis de la normativa de protecció de dades personals, atès que no existeix una habilitació legal que prevegi la difusió d’aquestes retribucions en aquests termes, llevat que es tracti d’informació relativa als alts càrrecs.

Pel que fa al personal laboral, indicar que si estan equiparats als funcionaris, són els mateixos conceptes retributius i, si no ho estan, caldrà especificar si més no, la retribució salarial per a cada lloc de treball.


Fonaments jurídics:

- Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal
- Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
- Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei.


Resposta ampliada

 

Quina interpretació cal donar a l’article 9 h) de la LTC pel que fa a l’expressió “una activitat, un servei o una obra amb caràcter permanent en una dependència o un establiment públic”?. S’entén que la dependència o establiment públic és limita a la seu de l’administració contractant? S’estén a les activitats prestades en virtut d’un contracte d’obra o servei en l’espai públic, per exemple: manteniment de mobiliari urbà, neteja i/o manteniment de platges, jardins o altres àmbits públics, obres a la via pública, construcció d’instal·lacions públiques (biblioteques, poliesportius, etc.)?

Resposta (19/12/2016):

La Llei de transparència el que pretén és que es doni informació de les persones que, sense tenir un vincle laboral amb l’Administració, treballen en dependències públiques durant l’execució del contracte adjudicat a la seva empresa.

Els contractes als quals fa esment la Llei de transparència són aquells que tenen com a beneficiària la pròpia administració i, alhora, es desenvolupen, amb caràcter permanent, en dependències públiques, ja sigui a la pròpia seu de l’administració contractant o qualsevol altre tipus d’establiment públic però, sempre, depenent de l’administració contractant.

El caràcter permanent s’ha d’entendre referit a  la necessitat que té l’Administració en què es prestin determinades activitats, serveis o obres de forma continuada, no a què siguin activitats, serveis o obres amb contractes permanents.

En aquest sentit, no estarien dins de l’art. 9.1 h) el manteniment de mobiliari urbà, la neteja i/o manteniment de platges, jardins o altres àmbits públics, obres a la via pública, construcció d’instal·lacions públiques (biblioteques, poliesportius, etc).

Caldrà veure si el desenvolupament reglamentari de la Llei de transparència clarifica i/o determina quin tipus de personal cal entendre inclòs en el règim de publicitat activa de l’art. 9.1 h) de la Llei de transparència.

Fonaments jurídics:

  • Art 9.1 h) i 45 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

 

Resposta ampliada.

 

Existeix obligatorietat, segons les indicacions de les normatives en matèria de transparència, de fer públiques les agendes oficials, dels alts càrrecs de l’administració local?

Resposta (23/11/2016):

No. La publicitat de les agendes oficials dels alts càrrecs a l’administració local no està contemplada com a obligació a la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Pel que fa a la normativa estatal en matèria de transparència, tampoc estableix expressament una obligació de publicitat activa de les agendes oficials dels alts càrrecs.

Ara bé, tot i que la Llei no obligui a fer públiques de forma activa les agendes oficials, es recomana mostrar el calendari d’activitats oficials dels alts càrrecs que tinguin una repercussió en el compliment de la missió institucional.

Així mateix, tot i que aquesta informació pot ser objecte a través del dret d’accés dels ciutadans, els ens locals poden decidir establir aquesta obligació a través de l’aprovació del seu respectiu Codi de conducta dels alts càrrecs locals.

Pel que fa al Codi de conducta dels ens locals podeu trobar un model, que s’ha elaborat en el marc de la Xarxa de Governs Transparents de Catalunya, amb la finalitat d’orientar els ens locals en l’elaboració dels seus codis respectius, per tal de donar compliment a l’article 55.3 de la Llei. El model es complementa amb una guia, en la qual es concreten els diferents conceptes i les pautes essencials que hi figuren. Podeu trobar més informació en l’enllaç següent:

http://municat.gencat.cat/ca/Temes/Transparencia/codi-de-conducta-dels-alts-carrecs-dels-ens-locals/

Fonaments jurídics:

- Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Resposta ampliada (23/11/2016)

 

Quina és la interpretació que cal donar a l’apartat 1 h) de l’article 9 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern?

L’apartat esmentat inclou els contractes de concessions per l’explotació de les parades del mercat municipal, que són adjudicataris de contractes i realitzen activitats en dependències municipals?

Quin és el significat del caràcter permanent de l’activitat, servei o  obra?

Resposta (20/07/2015):
 
Primer.- La Llei de transparència ha reflectit en el seu articulat un tracte diferenciat per a les adjudicatàries d’un contracte que s’executa en dependències públiques, amb l’exigència d’informació pública pel que fa al règim de dedicació i retributiu d’aquestes persones i de les tasques que duen a terme.

En aquest sentit, la Llei el que pretén és que es doni informació de les persones que sense tenir un vincle laboral amb l’Administració, durant l’execució del contracte adjudicat a la seva empresa, treballen en dependències públiques per portar a terme l’objecte del contracte. En conseqüència, els contractes als quals fa esment la Llei, en aquest cas, s’entén que són aquells que tenen com a beneficiària la pròpia administració.

Segon.- Tot i que la redacció de l’apartat 1.h) de l’article 9 de la Llei pot comportar certa confusió, s’entén que la intenció de la Llei no era la d’incloure-hi els concessionaris de les parades del mercat municipal, en tant que si bé utilitzen dependències municipals, l’administració no és la destinatària de les actuacions derivades de l’objecte del contracte. La concessió comporta que el concessionari assumeixi la gestió i l’explotació del servei, sota el seu propi risc, i que els beneficiaris siguin tercers i no la pròpia administració concessionària.

Tercer.- Pel que fa al caràcter permanent de l’activitat, servei o obra, s’entén que la Llei es refereix a la necessitat que té l’Administració que es prestin de forma continuada determinades activitats, serveis o obres i no a què siguin activitats, serveis o obres amb contractes permanents.

 

A quin nivell de directiu cal demanar la informació sobre les retribucions dels directius de les concessionàries?

Resposta (15/04/2016):

La Llei no concreta on està el llindar per determinar si un càrrec d’una determinada empresa s’entén directiu. En tot cas, sembla que el deure d’informació respecte de les retribucions la tenen les pròpies concessionàries i, per tant, hauran de ser elles les que determinin, al cas concret, quins càrrecs es consideren directius i quins no.

Ara bé, l’advocacia de l’Estat, en un contenciós resolt per la TSJ Andalusia (Màlaga) Sala de lo Contenciós-Administratiu, S 25-7-2003, núm. 2454/2003, rec. 3851/1998, va considerar que l’expressió “càrrec directiu” havia d’incloure totes aquelles persones que exerceixin una influència efectiva i notòria en la direcció de l’empresa [FJ 2n].


Tanmateix, cal indicar que també dins de les persones que exerceixin una influència efectiva i notòria en la direcció de l’empresa, hi ha diferències des del punt de vista jurídic i, en conseqüència, dintre de la denominació genèrica de personal directiu s’ha de distingir les següents categories:

Personal d’alta direcció
Directius de règim laboral comú
Consellers o membres dels òrgans d’administració de societats.


Un cop analitzades les característiques de totes les categories esmentades, s’entén que el deure d’informació les afectaria a totes tres, amb independència de si tenen un vincle de naturalesa mercantil o laboralamb l’empresa. I en conseqüència, la resta de relacions no incloses en aquests supòsits, restarien fora de les previsions de la LTC.

Hi ha obligació de publicar les declaracions de béns i activitats que s’inscriuen al registre d’interessos de la Corporació?

Com s’entén l’obligació que estableix la Llei, en el seu article 9.b, on estableix que l’Administració ha de fer pública l’estructura organitzativa interna de l’Administració i dels organismes i entitats a què fa referència la lletra a), amb identificació dels responsables dels diversos òrgans i llur perfil i trajectòria professionals?

Resposta (26/05/2015):

 
Primer.- La Llei 19/2014 en el seu article 11.1.d), estableix que la informació relativa a la gestió econòmica i pressupostària que l’Administració ha de fer pública, inclou, entre d’altres, les resolucions dictades per l’òrgan competent per instruir i resoldre els expedients relatius a les declaracions d’activitats, patrimonials i d’interessos dels alts càrrecs i a la inscripció en els registres corresponents, en aplicació de la normativa sobre incompatibilitats dels alts càrrecs.

L’article 56 de la Llei estableix que els alts càrrecs estan subjectes al règim d’incompatibilitats i a les obligacions de declaració d’activitats, béns patrimonials i d’interessos establerts per la legislació específica. En aquest sentit, els alts càrrecs hauran de fer la corresponent declaració en el Registre de declaracions d’activitats, registre que és públic. No obstant això, el que la Llei obliga és a publicar les resolucions, no les declaracions formulades pels alts càrrecs.

Segon.-  Respecte a l’obligació que estableix la Llei 19/2014, en el seu article 9.b, s’entén que s’ha de publicar l’organigrama el qual ha de ser el reflex de l’organització de l’ens local que s’ha de detallar de forma clara i estructurada. La identificació dels responsables dels diversos òrgans, hauria de contenir els titulars dels òrgans superiors i directius i del personal directiu professional, si escau, compresos a l’article 4 de la Llei, amb una ressenya breu del currículum vitae. En la mesura que l’ens local reconegui en la seva normativa d’organització els càrrecs citats en la consulta, com a alts càrrecs serà necessària la seva publicació.

A quin personal fa referència l’article 15.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern quan estableix que les persones jurídiques beneficiàries d’una subvenció superior a 10.000 euros han de comunicar als subjectes concedents la informació relativa a les retribucions de llurs òrgans de direcció o administració?

Resposta (7/12/2016):

Mentre no s’aprovi un reglament de la Llei que desenvolupi l’article 15.2, i que aclareixi el seu sentit, s’ha d’entendre que una administració, persona jurídica, beneficiària d’una subvenció per import superior a 10.000 €, també ha de comunicar la informació relativa a les retribucions de llurs òrgans de direcció, i l’administració pública que atorga la subvenció té l’obligació de publicar-les.

Què s’entén per òrgans de direcció d’un ajuntament? L’Ítem 1.2.5 de transparència publicat a la plataforma MUNICAT estableix que  tenen la condició d’alt càrrec al servei de l’Administració local:

- els representants locals: l’alcalde i els regidors, president, consellers i diputats;

- i els titulars dels òrgans superiors i directius, d’acord amb la legislació de règim local.

Fonaments jurídics:

Art 15.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Resposta ampliada.

Des de l’ajuntament volem publicar els decrets que autoritzen a veïns i entitats del poble a utilitzar equipaments públics. Podem publicar el nom i cognoms de qui sol·licita utilitzar l’espai públic en qüestió?

Resposta (04/07/2017):

L’article 10.1.f) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a informació pública i bon govern (LTC) estableix, respecte de la transparència en les decisions i actuacions de rellevància jurídica, el següent: “La informació relativa a les decisions i actuacions amb rellevància jurídica que l’Administració ha de fer pública en aplicació del principi de transparència ha d’incloure: els actes administratius, les declaracions responsables i les comunicacions prèvies que puguin tenir incidència sobre el domini públic o la gestió dels serveis públics, i aquells altres en què ho aconsellin raons d’interès públic especial”.

Així doncs, la LTC estableix obligacions de publicitat activa amb la finalitat de posar en coneixement dels ciutadans la informació pública. Aquest accés dels ciutadans a la informació pública – ja sigui com a conseqüència de la publicació d’aquesta informació en les seus electròniques i llocs webs corporatius, o ja sigui com a conseqüència d’una sol•licitud que es formuli en exercici del dret d’accés- resta subjecta a una sèrie de límits, especialment els relatius a la protecció de dades de caràcter personal (art. 7.1 de la LTC).

Per tant, la publicitat activa es veu limitada per la protecció de dades de caràcter personal. La publicitat de certes dades es limitarà a les que siguin “adequades pertinents i no excessives”. És a dir, la normativa de protecció de dades no impedeix la publicació d’informació personal, però caldrà evitar la publicació que sigui innecessària i no imprescindible per aconseguir la finalitat perseguida.

A l’hora de tractar dades de caràcter personal també caldrà diferenciar entre:
- Dades de persones jurídiques: no hi ha cap restricció o límit
- Dades de persones físiques: en el cas concret seria suficient amb publicar noms i cognoms, sense necessitat de donar publicitat d’altres dades personals.

Finalment indicar que la publicitat de la utilització d’equipaments públics només s’haurà de fer efectiva respecte d’aquells actes administratius d’autorització però no d’aquelles sol•licituds que hagin estat denegades.

Fonaments jurídics:

- Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal
- Art 23 i 24 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
- Dictamen CNS 6/2017, de 27 de febrer de 2017, de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

Resposta ampliada.

 

S’ha de publicar el document íntegre d’una  sentència, o d’un conveni, etc.. encara que contingui dades com per exemple el nom, DNI i adreça del representant d’una associació  amb la que s’ha signat el conveni o les dades personals d’un tercer que ha posat un contenciós a l’ajuntament i sobre el que  ha recaigut sentència? . I si és que sí, com afecta a la Llei Orgànica de Protecció de Dades?. Si és que no, en cas de possibilitat de modificació del document, s’hauria de fer constar alguna diligència indicant que s’han modificat les dades?  Hauria de tenir alguna altra signatura vàlida el document resultant de la modificació?

Resposta (10/08/2015):

Primer.- La publicació íntegre o no d’un document dependrà del tipus de dades que aquest contingui, i en el seu cas, del resultat de la ponderació raonada que es faci en cada cas.

D’acord amb els que disposen els articles 23 i 24 de la Llei el procés d’aplicació de la Llei comprèn les fases següents:

Valorar si la informació sotmesa a publicitat activa conté o no dades de caràcter personal,  En cas afirmatiu, valorar si les dades són o no dades especialment protegides Si les dades de caràcter personal contingudes en la informació no fossin dades especialment protegides, s’ha de valorar si són o no exclusivament dades merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’òrgan o entitat corresponent.

Si les dades contingudes són exclusivament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’òrgan o entitat, amb caràcter general,  la informació es publicarà, excepte que en el cas concret prevalgui la protecció de dades personals i altres drets constitucionalment protegits per sobre de l’interès públic en la divulgació de la informació.

Si les dades de caràcter personal no fossin merament identificatives  i relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’òrgan o no ho fossin exclusivament, s’ha de fer la ponderació prevista a l’article 24 de la Llei.

En qualsevol cas, si finalment un cop fetes totes aquestes valoracions, no procedís fer pública la totalitat de la informació, es pot fer pública  la informació de forma parcial prèvia omissió de la informació afectada pel límit, excepte, que en resulti una informació distorsionada o que no tingui sentit. En aquest cas, s’haurà d’indicar quina part de la  informació ha estat omesa.

Segon.- Pel que fa a la modificació de documents que incorporin dades de caràcter personal, cal tenir en compte, que la Llei estatal 19/2013 de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, d’aplicació a Catalunya, preveu en l’apartat 4 del seu article 15, la possibilitat de dissociar les dades de caràcter personal existents, prèviament a la seva publicació, de manera que s’impedeixi la identificació de les persones afectades.  Però, per tal que un procediment de dissociació pugui ser considerat suficient als efectes de la Llei Orgànica de Protecció de Dades, cal que de l’aplicació d’aquest procediment resulti impossible identificar una determinada dada lligant-la al seu subjecte corresponent.

Com s’ha de portar a terme la reutilització de la informació?

Resposta (17/09/2015):

 
La reutilització de dades es pot fer de dues maneres: una, en principi lliure, i una altra supeditada a l’obtenció d’una llicència de reconeixement de creative commons. El Portal de la Transparència ha d’especificar el tipus de reutilització aplicable a la informació que conté i també ha de incloure un avís legal sobre les condiciones de la reutilització.

Mitjançant una llicència Creative Commons, l'autor exerceix el dret que la llei li confereix en exclusiva per decidir certes condicions d'ús i distribució de la seva obra. L'autor pot donar llibertat per tal que la seva obra sigui reproduïda sempre que es reconegui l'autoria i establint, o no, restriccions sobre l'ús comercial i la possibilitat de fer obres derivades.

Les llicències Creative Commons, doncs, no són alternatives als drets d'autoria, ans al contrari: es basen en la legislació sobre propietat intel·lectual i drets d'autoria i l'únic que fan és alliberar certs drets que posseeix l'autor d'una obra de manera que altres persones en puguin fer certs usos sense haver de sol·licitar permís explícit.


Existeixen sis llicències principals de Creative Commons. Totes elles impliquen el reconeixement de l'autor (by) i, com més símbols incorporen menys usos són permesos.

 

Data d'actualització:  16.01.2017