• Imprimeix

Símbols i toponímia

Hom anomena "particions" els espais geomètrics obtinguts per la divisió del camper de l’escut en un cert nombre de compartiments d’iguals o diferents dimensions. Les particions d’ús més corrent són de tres classes:

Ordinàries o bàsiques: són les que resulten de la divisió de l’escut en dues parts iguals mitjançant una línia recta, així com de la superposició de les diferents particions així obtingudes. Són les següents:

El "partit" s’obté mitjançant una línia vertical.

El "truncat" s’aconsegueix amb una línia horitzontal.

El "trinxat" s’obté mitjançant una línia diagonal que baixa de l’angle destre del cap al sinistre de la punta.

El "tallat" és obtingut per una línia diagonal que baixa de l’angle sinistre del cap al destre de la punta.

El "quarterat" resulta de la superposició del partit i el truncat.

El "quarterat en sautor" és resultat de la superposició del trinxat i el tallat.

El "gironat" resulta de la superposició del partit, el truncat, el trinxat i el tallat.

partit     truncat     trinxat     tallat     quarterat     quarterat_sautor     gironat
Les que resulten de la multiplicació o repetició de les ordinàries: s’assemblen a les peces emprades en nombre, però, a diferència d’aquestes, sempre divideixen l’escut en un nombre parell de parts iguals, per tant, no hi ha camper; això és el que les diferencia de les peces. Aquestes particions consten sempre, quan hom no n’especifica el nombre, de cinc línies de partició, que donen com a resultat sis peces. Són:

El "faixat" que resulta de la repetició del truncat.

El "palat" resultat de la repetició del partit.

El "bandat" que resulta de la repetició del trinxat.

El "barrat" que resulta del tallat.

El "xebronat" que divideix l’escut en un nombre parell de divisions iguals que tenen la forma de xebró.

faixat     palat     bandat     barrat     xebronat

Les que resulten de la divisió de l’escut en un gran nombre de caselles: més o menys menudes però iguals, anomenades "punts", mitjançant diverses línies verticals, horitzontals o diagonals que s’entrecreuen de diferents maneres. Podem parlar, entre d’altres, de:

L’"escacat" resultat de la combinació de línies horitzontals i verticals paral·leles que s’entrecreuen en angle recte. Cada casella forma un quadrat.

El "losanjat" que resulta quan les línies són diagonals i oposades. Cada casella forma un rombe.

escacat      losanjat


Modificacions de les particions

Les particions poden experimentar un cert nombre de modificacions. Algunes afecten els perfils de llurs línies de partició i, per aquesta raó, tindrem, entre d’altres:

L’"ondat" quan la línia divisòria és traçada en forma d’ondes.

El "dentat" quan és traçada en forma d’angles més o menys aguts.

L’"engrelat" quan és formada per petits semicercles units amb les puntes cap enfora de la primera partició.

El "merletat" quan la línia divisòria és traçada en forma de merlets quadrats.

ondat               faixa_dentada               faixa_engrelada              merletada
També són nombroses les reparticions obtingudes per la divisió amb una partició diferent, per tal d’obtenir:

el "partit i semitruncat"

el "semitruncat i partit"

el "truncat i semipartit"

el "semipartit i truncat"

partit_semitruncat               semitruncat_partit               truncat_semipartit               semipartit_truncat

Data d'actualització:  22.08.2016