• Imprimeix

Símbols i toponímia

Esmalt és el nom genèric dels metalls, les colors i els folres, emprats per pintar o representar gràficament la coloració dels escuts.

Hi ha tres classes d’esmalts: els metalls, les colors i els folres.

Els metalls: hi ha dos: or i argent . Quan les armories són acolorides els dos metalls són figurats preferentment pel daurat i l’argentat o, quan hom no els pot emprar, pel groc i el blanc.

 

gimenells freginals                                   gimenells_groc   freginals_blanc

Les colors: n’hi ha sis; gules (vermell) , atzur (blau) , sinople (verd) , sable (negre) , porpra (entre violeta, lila i morat) i ataronjat .

benavent_segriaalfarrasavinyoestamariubelianesataronjat

Els folres: són combinacions d’esmalts, associats d’una manera convencional i estilitzada, que recorden les antigues pells o pelleteries amb les quals, als segles XI i XII, els combatents, a vegades, recobrien llurs escuts per tal de reforçar-los, protegir-los o decorar-los. Els més emprats són els "vairs" i els "erminis".

                                                 girona                bretanya

La regla fonamental dels esmalts és que hom no pot sobreposar o juxtaposar metall amb metall i color amb color. Hi ha colors, però, que són considerats neutrals, per exemple, sable, porpra i ataronjat. Són també neutrals o indiferents els folres, que també poden combinar-se plegats.

Excepcions: les rares excepcions d’aquella regla fonamental de l’heràldica són degudes a errors dels artistes o dels heraldistes. Altres excepcions tècniques a la regla dels esmalts són: les armories amb particions (principalment les quarterades, però també d’altres), en les quals els quarters o particions tenien, prèviament a l’organització de la partició, una existència independent (per exemple, el quarters de l’escut de la ciutat de Barcelona); les brisures o marques de diferenciació; els detalls petits (per exemple, llengües, ungles, corones, collars, tiges, fruits, etc.) o els embelliments o franjats (per exemple, de campanes, mitres, etc.) de les figures; les peces i figures ressaltants.

Hi ha dues maneres de representar els esmalts

Representació cromàtica: ja ha estat dit que, pel que fa als esmalts, no hi ha matisos de tonalitat, el que passa és que, per raons pràctiques, l’or i l’argent han estat representats més sovint pel groc i el blanc que pel daurat i l’argentat. El sable és sempre negre, però l’atzur i el sinople són, generalment, clars. Pel que fa al gules és un vermell, un vermell abstracte, conceptual; tanmateix, avui dia hi ha la tendència a concretar-lo i hom recomana un roig vermellós, franc i brillant o lluent, o sigui, un vermell ben vermell.

Les tonalitats que, almenys a Catalunya, recomanem són, prenent com a patró el sistema internacional Pantone:

heraldica2

Representació convencional: com que un gran nombre d’armories eren representades a llocs on no era factible l’ús de coloracions, calia trobar algun sistema convencional per representar els esmalts.

Al segle XVII, el jesuïta italià Silvestre Da Pietrasanta, en un llibre seu publicat el 1638, va inventar un sistema de representació dels colors. Per aquest sistema, l’or es representa per un sembrat de petits punts; l’argent, per un camper amb absència de qualsevol traç o marca; el gules, per fines línies verticals molt atapeïdes; l’atzur, per línies, també fines i atapeïdes, horitzontals; el sable, per línies horitzontals i verticals que es creuen perpendicularment o, a vegades, per un camper, peça o figura, totalment negres; el sinople, per línies diagonals que baixen d’esquerra a dreta; la porpra, per línies diagonals que baixen de dreta a esquerra. Els folres es representen pels traçats o punts corresponents als esmalts que els componen. Al segle XIX, hom inventà nous traçats per als altres esmalts més moderns: l’ataronjat, per un ratllat molt fi de línies diagonals que s’entrecreuen perpendicularment.



heraldica1


Data d'actualització:  19.08.2016